La Infidelitat II

Hola feministes! Degut a les diferents respostes que he tingut al blog sobre el meu "acurat" rigor científic, quasi em fa por, dir més ruqueries... En realitat, com tots ja sabem a Solsona, la Simoneta, no pretén altra cosa que una mica de divertiment feminista amb un petit pessic de reflexió. Mai l'enviaria a cap revista científica com l'Science, ni tan sols a una divulgativa com el Muy interesante.

I com que us vaig prometre una segona part sobre la infidelitat, al meu estil, us la tornaré a fer.

Aquest matí en Manel Fuentes, per la Catalunya Ràdio, ha explicat un cas ben galdós. Resulta que una important empresa, força coneguda, fa signar als seus empleats d'alt nivell una clàusula per la que es comprometen a no tenir relacions sexuals amb cap altre directiu. Amb tot, hi va haver una directiva i un directiu (posat en aquest ordre, però no sé qui va tenir la iniciativa ni si es tracta d'un cas com la poma i Adam i Eva), van tenir unes tòrrides relacions, tipus pim-pam, dins d'un dels seus cotxes i ben amagadets al bosc. I com que a les altes esferes no es pot jugar amb foc, un detectiu, dels que cobren pasta gansa, els va enxampar i, de res els va servir el fantàstic currículum que tenien. I així com Adam i Eva varen ser expulsats del paradís, aquests varen quedar de potetes al carrer.

Fins i tot, en Manel Fuentes, i per a tot Catalunya, ha parlat del masclisme d'aquesta empresa. Ara, com que no sé quina empresa és, em fa por de tenir-la ficada a casa amb qualsevol producte i em fa una ràbia furibunda. Vaig a tocar qualsevol cosa i penso: deu ser d'aquells masclistes? I la llençaria al foc! Però no puc llençar la casa per la finestra! M'ho he de treure del cap.

M'agradaria que quan es diu el pecat, es digui el pecador perquè sinó, ara, qualsevol empresa és sospitosa i tampoc és just.

Bé, jo volia parlar sobre la infidelitat i em penso que m'he desviat una mica. Poc, perquè segur que tant la directiva com el directiu tenien unes fantàstiques parelles esperant-los a casa, amb el sopar fet, les sabatilles a punt, els condons a punt... i com que l'altre ja arribava satisfet/a ja us podeu imaginar que, aquella nit, de pim-pam, res de res.

Tornant al tema, el que volia explicar-vos era aquell experiment dels ratolins que fa uns anys va ser molt conegut. Ens l'explicava el famós Adolf Tobeña. Es veu que es varen adonar que hi havia uns ratolins que tenien un comportament molt semblant a l'humà i es preocupaven de les cries, ajudaven en la provisió d'aliments i eren fidels. Mentre que uns altres només es dedicaven, tan sovint com podien, al pim-pam i després ni eren fidels ni tocaven palet.

Aquests pobres segons ratolins, més esguerradets i com a conills d'índies, varen ser tractats amb una hormona ( i que em perdonin tots els científics si m'equivoco perquè tant em fa que sigui una hormona com un gen o un el que sigui), i varen canviar totalment la seva actitud i es varen transformar en ratolins de primera classe que són els que s'assemblen als humans (amb perdó d'alguns ratolins que poden ser superiors).

Bé, com que no podem injectar hormones als infidels (no pas en qüestions religioses, que ara he d'anar amb peus de plom), potser sí que se'n podria trobar alguna per deixar atuïts a tots els violadors. Eh, i a les violadores també!

Si us plau feministes, no accepteu feina a cap empresa masclista i si en sabeu d'alguna, denuncieu-la. A més, si no us és del tot necessari, no sigueu infidels. No pas per renunciar a un plaer sinó perquè no us acomiadin. Ah! I si us trobeu algun ratolí dels bons, mireu-los amb bons ulls, poden ser millors que nosaltres mateixes/os.