L'avortament i en Gallardón

L’avortament i en Gallardón, que rima amb m… ón. Ei! Misticón, que vol dir beat!

Hola feministes! Tot just acabo d’enviar a impremta les Barbaritats femenines, que l’aberrant Gallardón, com si estigués fent política de la bona, ens fa una nova (vull dir novament caducada), llei de l’avortament. I les feministes, tal aberració, no la podem passar per alt!

  Jo no vull teoritzar, que això ja ho fan els que hi entenen. Jo, com a feminista recalcitrant, vull passar a l’acció. En menys de nou mesos ho podem tenir resolt! La idea és molt senzilla. Com que la violació masculina ha quedat com a causa lícita d’avortament, jo proposo a totes les feministes embarassades que desitgin avortar, per poder aconseguir-ho, que diguin que el pare de la criatura és en Gallardón. Seria una paraula contra l’altra i com que ja hem vist tants casos de calúmnies i difamacions a la política actual... tornaria a ser un passar bou per banya grossa! Ben fet, no! Però, ell, ho ha fet bé? Encara menys! I amb tantes proves de paternitat, perquè enguany a l’estat espanyol hi ha hagut 118.359 dones que han avortat... amb tantes denúncies, no li donaria temps de dedicar-se a la política i, de pas, ens faria un segon favor.

  Per si el pla A no funciona, tranquil·les, pla B! A Catalunya hi ha tot un exèrcit de boníssimes ginecòlogues que haurien d’agafar l’AVE (amb l’instrumental necessari al maletí), i presentar-se a Madrid, a la saleta del Gallardón. Us recordeu del cas d’aquell home transsexual argentí que va tenir una nena? Doncs així de fàcil! Estirat al sofà, i sense anestesia, entre totes, li cusen un aparell reproductor femení i, de pas, li injecten semen masculí (no pas d’ell, que no necessitem un gallardonet). Si les normes d’higiene no són les òptimes, no passa res tampoc perquè, a partir d’ara, moltes dones es trobaran en aquesta mateixa situació i n’hauran de pagar les conseqüències. I quan el bombo del Gallardón encara no es noti, ell, ja haurà enllestit una nova llei per deixar avortar lliurement a totes les dones, que, amb dolor i sofriment, moltes vegades, s’han d’enfrontar a aquest trauma vital.

  I ja posats a imaginar bestieses, les dones, ¿no podríem fer una cosa semblant a la que acaben de fer aquests quinze homes, sols, decidint sobre la llibertat d’avortament de les dones?

  Ben fàcil, Amb tres dones n’hi hauria prou. En mitja hora en tindrien prou per posar-se d’acord en treure una llei que obligués a castrar químicament a tots els violadors. Com baixarien les violacions!

  Si us plau, feministes, feu tants escrits i manifestacions com pugueu en contra de la llei d’avortament del Gallardon que rima amb m... ón.

Barbaritats femenines

Hola feministes! Avui vaig una mica endarrerida de notícies. El cas és que encara no m’he pogut treure del cap la no-senyora Rosa Díez i les seves barbaritats, que una altra no-senyora, Maria Antonia Trujillo en diu més. Ambdues tenen el mal vici d’insultar impunement.

  Amb les seves indignitats, el baix nivell d’expressió anglesa de la “roja” del relaxing coffee, (operada de dents i arrugues —però amb un estat post operatori molt més deplorable—), és una broma de fireta. Ara, que sí penso amb les seves multes per remenar escombraries, la veig després d’expirar, de pet, cap a les calderes de Pere Botero (perquè ni aquest Sant Pare tan bo serà capaç de trobar-li un raconet al purgatori).

  Tornant a la susdita Rosa Díez, cap de llista de l’espanyolisme peninsular i que ara ho vol manar tot i ser d’esquerres i de dretes alhora i menjar-se els del PP i els de PSOE junts... Doncs aquesta no-senyora, (perquè la ràbia se la menja per dins), tot i tenir una imatge pública (deplorable), va atrevir-se a comparar l’independentisme amb el nazisme i va acusar el govern català d’incitar a l’odi i a la violència. I jo em pregunto: què no tenien un bon diccionari a casa seva? Vés a saber, potser li faltaven les pàgines de les paraules que comencen per i, i per n. O potser les monges li van explicar malament els conceptes, o potser ella no escoltava quan les hi van explicar, o potser li van aprovar l’examen perquè la pobrica no donava per a més... No sé, vaig buscant possibilitats i no en trobo cap que la pugui disculpar. Cap!

  I no passen ni quatre dies i la no-senyora Maria Antonia Trujillo escriu al seu twitter “ ¿para que asuntos importantes sirve el catalán?”

  La veritat, jo no les voldria insultar perquè la meva mare em va ensenyar molta educació. A casa, mai no es podia dir “pixar”, s’havia de dir “fer pipí” o, si et barallaves amb els germans no els podies dir ni “tontos” ni “rucs” perquè ella no tenia fills ni ”tontos” ni “rucs”. I vaig haver de passar tanta abstèmia d’insults que, potser ara, em surten a raig fet. Perquè els diria de tot! Per començar a la no-senyora Rosa Díez li faria presentar les campanades de Cap d’Any amb l’uniforme de ratlles i amb el cap rapat i a veure, si així, aprenia d’una vegada el significat de paraules tan importants com les que ella usa de manera tan banal.

  I a la no-senyora Trujillo li diria que encara que el català no ens serveixi per anar a Madrid, ens ha servit durant infinitat de generacions per expressar el més sublim dels sentiments: l’amor. Amor al nostre país, a la nostra llengua, a la nostra cultura... Un amor que ens ha permès, generació, rere generació, seguir sent catalans i lluitar pels nostres drets. Trujillo, si no pots saber llengües, al menys fes cultura general!

  Ah! Se m’oblidava una altra ignorant! Dios los cria y ellos se juntan! Una “assessoreta” del ministre Wert, aquell que ens fan passar per culte, va telefonar al director de la càtedra Ramon Llull de la (UIB) Universitat de les Illes Balears, per preguntar quant cobra el senyor Ramon Llull per dirigir la càtedra que porta el seu nom... Si fa set-cents anys que és mort!

Jo no sóc assessora de ningú i sé, per posar un exemple, que Cervantes i Shakespeare van morir el mateix any! I no cobro per saber-ho. I ella, per no saber-ho, guanya molt més que el que aquests dos genis de l’escriptura mundial van guanyar en tota la seva vida.

Si us plau feministes, no arribeu mai tan baix com aquestes no-senyores i, a ser possible no us hi atanseu mai en cap sentit, ni que us regalin “peladilles”!

La Simoneta s'emancipa

Hola feministes! Per diverses circumstàncies, causes i raons, la Simoneta ha hagut d'emancipar-se i, ara, ha d'anar per lliure.Possiblement, el seu sacarme i la seva ironia s'hagin aguditzat. A més, degut a l'ambient social que ara l'envolta, s'ha anat polititzant i això és un greu inconveninet per pertànyer a qualsevol associació.A més de seguir incidint en temes feministes, la Simoneta espera seguir arrencant alguns somriures als seus lectors amb les seves ironies i barbaritats.