Els professors, els/les professores i el professorat

El 2009 el dibuixant Flomuyen ens proposava aquest acudit: Todos los seres humanos y la seras humanas, todos y todas juntos, juntas, hemos de erradicar el sexismo y la sexisma del lenguaje y la lenguaja. Doncs, encara es va equivocar! No va posar al davant: todas, juntas, sexisma i lenguaja!

  A veure, algú pot imaginar que si el mestrat diu: els nens que hagin acabat els deures, poden sortir al pati, les nenes que hagin acabat els deures es quedaran assegudes a la cadira? Inimaginable, oi?

Com a professora de secundària, vaig començar sent invisible. Quan es deia que els professors havien de preparar les classes i corregir els exàmens fora d’horari lectiu, no volia dir que les professores ens poguéssim presentar a l’institut amb les mans a les butxaques. Si una professora/or no se sap la lliçó i no ha corregit els exàmens per l’endemà, (especialment aquest segon cas perquè és l’únic que els importa ja que, en alguns casos, els pot afectar en forma de càstigs), els alumnes salten a la jugular sense mirar sexe.

  Després em vaig fer visible. Es va aprovar per llei que tots els documents, disposicions legals i discursos havien de portar el desdoblament del masculí i del femení. I jo, per passar més discreta, em vaig acostumar a vestir de color negre. I amb tot, vaig començar a emetre uns rajos enlluernadors que, se’m veia de tres hores lluny! Delirant!

Van estar a punt d’aprovar una llei parlant de persones adolescents i persones infantils. Perquè el món de l’ensenyament és el que més ha patit aquets deliris enlluernadors. Cert que hi ha desdoblaments que menystenen les dones i pena negra fa. Fixeu-vos en alguns exemples: minyó/minyona, infant/infanta, home públic i dona pública. El segon també és desdenyós perquè a dia d’avui, per la península, si et mous dient que ets infanta, ja has begut oli!

  I ara no sé si sóc visibla o invisibla. Ara em moc dins d’una indefinició que, en cas d’alumnes avantatjats (poquíssims), em cal explicar-los què és un hermafrodita.

  Com ho podem fer per donar visibilitat a les dones en el llenguatge? Sense desdoblaments (que entrebanquen la comprensió del missatge) ni hermafroditismes (que esgoten el cervell fins a trobar la paraula professorat, que també és masculina)

  I és que no es pot confondre sexe i gènere. L’anglès no té gènere i l’han de marcar per saber si es refereixen a home o dona. El castellà, el català i ara el gallec, van  agafar aquesta teoria i la van aplicar, sense tenir en compte que aquestes llengües romàniques tenen gènere. Ni el portuguès, ni l’italià, ni el francès, ni el romanès, ni cap altra llengua romànica ha fet aquesta confusió: gènere per sexe.

Per fer visibles les dones necessitem accions, més que paraules. I no per aquest article em consideraré menys feminista. Si algú em vol acusar d’haver incomplert algun deure de la meva feina, quan només era els professors, que busqui empremtes. Em sentia igualment al·ludida i no estava desdoblada ni era bisexuada.