diumenge, 18 de juny de 2017

La CUP torna a rebre!


Quina llàstima! No s’ho mereix! Encara que no estiguem del tot d’acord, em dolen els insults masclistes (es veu que a centenars), que ha rebut arran de la proposta que van fer a Terrassa. Del seguiment d’aquests insults han pogut constatar que el 95% estan fets per homes. Això m’estranya, només una miqueta, perquè els insults solen ser covards i anònims. Però el que no m’estranya gens és que siguin en to ridiculitzador, despectiu i androcentrista, com diuen ells. Conec aquesta cantarella.
Sap greu que l’Ajuntament de Terrassa no els recolzés. Però la proposta tampoc té un pes pesant. Jutgeu-ho vosaltres mateixos!
Es veu que no els agraden els homes eixarrancats als transports públics... A mi, tampoc!
Ja sé que ni la Gabriel ni la Reguant tenen cap interès en seure tipus Preysler però, estic convençuda que, només algunes vegades, quan van vestides de manera informal —com em pot passar a mi—, també poden tenir les cames una mica obertes... Recordo una entrevista del Cuní... en fi, això seria un altre.
És de mala educació seure eixarrancat com el tipus de la foto. Però hi ha un punt, potser exagerat, no ho sé... quan diuen que aquests homes ocupen l’espai personal d’altres usuaris, especialment dones. Si s’haguessin quedat només en usuaris, no haurien descarrilat perquè, a grosso modo, se suposa que al transport públic deuen pujar-hi un cinquanta per cent de dones i un altre cinquanta d’homes .
Fixeu-vos en la foto. Fa mal pensar. Sembla que s’hagin posat d’acord amb la casa Adidas per promoure la marca a canvi de diners per poder pagar la campanya que ells voldrien endegar (però el seu ajuntament no els ho permet).
I necessiten diners perquè també volen canviar de manera gratuïta els dissenys gràfics dels lavabos públics i eliminar les faldilles de les dones i els pantalons dels homes. Si els lavabos femenins tinguessin una dona amb una paella i, els masculins, un home amb una copeta de conyac i una cigarreta, llavors seria un escàndol indignant i mesquí, però...
I és que quan sigui possible que homes i dones entenguin correctament la seva diversitat —dins de les seves igualtats—, no caldrà reparar en detalls absurds i ridículs. Perquè sortiran de dins, d’una educació paritària i igualitària. I del cor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada