dissabte, 3 de juny de 2017

¡Que no me dejes o te mato! ¡Muerta!

Alicia Ródenas és una estudiant de disset anys que ha participat en un concurs de curtmetratges de l’Institut  Diego Siloé d’Albacete. En poc temps, el vídeo ha tingut gairebé mig milió de visites. Tema: 100 comentaris masclistes que poden arribar a sentir les dones durant la seva vida. Títol: Ahora o nunca.
Esborronador! A més, té la gràcia de donar-hi un toc interpretatiu que comença amb mitja rialla, amb la primera frase: ¡Qué niña más bonita! I acaba xisclant, plorant, tot estirant-se el cabells de ràbia, i dient: ¡Joder, que no me dejes o te mato! ¡Muerta!
Es podria dir que tot queda entès, però mai n’hi ha prou per seguir intentant fer entendre a qui s’enfada amb els meus escrits (que vés a saber per quina raó) i a qui encara permet que es puguin seguir perpetrant crims com aquests.
No us pregunteu mai per què poden existir vídeos com aquest i no el d’un xicot queixant-se dels mals tractes de les dones? O per què no hi ha ningú que escrigui un Simonet? Jo crec que la resposta està en la quantitat: quantes dones moren en mans de la seva parella? Quants homes? Ja sabeu la resposta!
Dels 100 comentaris, només en transcriuré uns quants de significatius dels del final: Di a tus amigos que vengan a recogerte; Así vestida, pareces una mojigata; Así vestida, pareces una puta; Si no querías que te tocase, no haberme calentado; Tío, ve a por la gorda, son más fáciles porque están desesperadas; Te los follas a todos, ¡zorra!; Aún virgen? ¡Frígida!; Te maquillas demasiado para ir al instituto; Ay, si te arreglaras un poco, hija mía... Deberías agradecerme que te mirase, Si te mira otra vez, les doy; No te pongas esa falda si no estoy yo delante; No discutas conmigo en público; Si no fuera por mí, tu no serías nada; Te quiero nena, por eso te protejo; Te quiero nena, no me dejes; Que no me dejes, que hago una locura; Que no me dejes o te mato! Muerta!
Ho ha fet tan bé que sembla una història verídica. Però, no és molt jove aquesta noia per haver de viure tenint tan presents aquests comentaris? Oi que no se’ls ha inventat? Els ha sentit, els ha viscut, si més no, a les notícies, al cinema o quatre carrers més enllà de casa seva.
No resulta molt més alarmant que l’hagi fet una noia de disset anys? Ens hauria de fer pensar molt i treballar per a que mai, mai dels mai, hi hagués notícies que permetessin fer realitat aquests vídeos.
Si les dones tinguessin el tractament que es mereixen, hauria aquesta noia concursat amb aquest vídeo?
I és que el respecte és el valor moral en què se sustenten els drets humans. I les dones, també són éssers humans encara que, algunes vegades, sembla que algunes institucions se n’oblidin i permetin tantes morts per any.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada