dissabte, 9 de desembre de 2017

200 dones violades per dia


Amb motiu del Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, cal parlar dels delictes d’arrel masclista per conscienciar tant homes per reduir-ne el nombre, com dones per conscienciar-les a facilitar les denúncies amb promptitud.
Tenim noves xifres i són esfereïdores. Corresponen a l’any 2015 i han estat facilitades per l’oficina d’estadística de la Unió Europea. Les quantitats no són les reals perquè només es poden tenir en compte els crims que li consten a la policia. Això podria implicar que les xifres fossin encara més escandaloses. Que ja són de pecat gravíssim!
A la Unió Europea es cometen 215.000 crims sexuals per any. 80.000 són violacions. Per tant, cada dia hi ha 200 dones violades!!! Desolador!
Desconsolació: de cada 10 víctimes de violació, 9 són dones i nenes. I passa el mateix amb les agressions sexuals. El 99% dels empresonats per delictes sexuals són homes.
Quant a violacions, Espanya és el setè estat de la Unió Europea amb 1.229 l’any. I quant a agressions sexuals té el quart lloc amb 8.640.
A aquest país li agrada estar capdavanter amb els delictes. Primer en corrupció, quart en agressions sexuals i setè en violacions. I és que crec que si un govern és corrupte, té corrupció (i en el seu cas, molta, moltíssima). I si un govern s’enlaira tant en agressions sexuals i violacions permeses, no pot ser sinó perquè el govern és masclista i permet tantes «masclinades» per any.
La violència masclista tan denunciada, però encara no prou, és alhora tan assídua que sembla quasi ni afectar-nos. Però fa mal, dia rere dia, als pits, a les vagines, als cors, als cervells... i, de retruc, a les actituds davant dels crims. I si les actituds no són prou honestes, els crims es perpetuen perpetrant-se.
Podeu imaginar que teniu una noia o una dona violada a la família? De tan esgarrifós, el cos se m’estremeix i el cervell m’aconsella prudència; però el cor m’exigeix que ataqui, que ataqui fort a tots els repugnants violadors. Vull pensar que, en alguns casos, són persones malaltes i alienades, begudes... però, es poden justificar aquestes xifres? No sols crec que és un deure castigar a tothom que cometi delictes sexuals hem de recordar com han augmentat els atacs a noies menors, sinó que també mereix un càstig doble qui permet que aquestes xifres siguin tan esgarrifoses.
I és que dels delictes, en són responsables els delinqüents; però dels delinqüents en són responsables jutges i fiscals. I aquests, per tenir més responsabilitat, mereixen més càstig. Però, ai dels jutges i dels fiscals corruptes que regalen llibertat a violadors i empresonen gent pacífica!

Quant temps haurem d’esperar per aplicar solucions més eficaces? Si per desgràcia morís alguna dona familiar dels governs de torn, segur que avançaríem més diligentment cap a les solucions.

dissabte, 2 de desembre de 2017

Menors de 18 anys, culpables de ser violades


Ningú que tingués el seny imprescindible per a la vida ordinària seria capaç d’insinuar tal barbaritat (d’aquelles que fan mal al cos i a l’ànima). Però al PP hi ha una dona que a més, incongruentment, ocupa el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (que ja veureu que no entén ni el concepte), que té els dallonsis de fer-ho.
Veureu, la seva incompetència li ha permès publicar a la web del seu Ministeri un anunci amb la intenció de fer prevenció contra el mal ús de l’alcohol entre el jovent. Hi ha dues fotos, una amb un noi on ens diu: «su consumo continuado puede ocasionar daños físicos y genera conflictos familiares»; i una altra amb una noia, on l’explicació és ben diferent: «tras su consumo se constata un mayor número de relaciones sexuales sin protección o no consentidas»
És tan gros i greu que quasi no sé per on començar. Tanmateix, em surt a raig! A la noia, l’alcohol no li provoca lesions físiques perquè el seu organisme... potser és inferior? I jo, com puc endevinar què li ha passat pel cap a la persona incapaç, capaç d’escriure tan gran falta de coneixements elementals? I tot i ser tan gran disbarat, la persona que ha perdut el temps fent aquest anunci, encara s’hi abona més, perquè o bé la noia té relacions sexuals amb altres noies ( i per això els nois per més que beguin no tenen relacions sexuals), o bé, pobriques, són tan minvades de coneixement que només tenen relacions amb homes grans que passen del condó o les violen.
Què passa a Espanya? I als espanyols i espanyoles? No ho puc entendre.
La responsable màxima d’aquest anunci és Dolors Montserrat. I me’n dolc perquè és catalana. Però és més pepera que catalana. I un partit que s’afanya a encobrir escandalosos furts i morts sospitoses, també por permetre’s fer culpables de les violacions a les pròpies víctimes. Ja no poden encabir ni un gram més de vilesa. Fastigosa. La prepotència i la impunitat són males conselleres. I als ministeris d’Espanya, sembla que les sembrin.
Què ha de tenir al cap una ministra d’Igualtat, per no sentir pena de les noies violades? A mi, em sembla que com a mínim, bon cor, no.
I com sempre, l’estocada final: el cartell es va difondre per error. Com a una ministra se li pot colar un anunci en una web sense que se n’adoni? I és que, si en parléssim més, al final, la culpa també seria nostra per haver-lo llegit!
És un govern masclista i, com li fan dir al Rajoy en tants acudits: tanmateix, em segueixen votant.
I és que en un país on Albiols poden permetre nenes al carrer, sense adoctrinar, amb cartells de Puigdemont a la presó, es pot insultar les noies sense que passi res. Si us plau, noies víctimes, no us cregueu culpables i, quan tingueu edat, rumieu bé el vostre vot.










diumenge, 26 de novembre de 2017

Les dones som la base de l’economia


Dit així, pot semblar un disbarat. El vicepresident de Catalunya i titular de la cartera d’Economia és diu Oriol Junqueras. El president és un home. Romeva, Turull... D’un total de catorze, només quatre són dones. Moltes dones tenen feines menys reconegudes i poc remunerades (recordem que elles solen cobrar un vint-i-cinc per cent menys).
Però hem d’estar molt alerta per a que no ens enredin tant. Si les dones fessin vaga de les feines de tenir cura dels infants, de la gent gran i de la llar, l’economia s’ensorraria. Mireu, per a que el govern català, o molts homes amb feines imprescindibles, arribin a les seves feines nets, planxats, amb la roba adequada, ben esmorzats, havent-se dutxat en un sanitari net, trobant la nevera plena... i tot el que faci falta, només hi ha dues solucions: que la muller en passi via o, si ella no pot, tenir contractat algú (en la seva majoria dones) que ho faci per ella o per ell.
Per a que aquests homes tan imprescindibles i creieu-me que ara no ho dic amb cap ironia perquè en aquests moments, tal i com estan les coses han de fer més hores de les que ens regala el sol, puguin treballar necessiten tenir cobertes totes les necessitats bàsiques diàries. Creieu que Junqueras té gaire temps per llustrar-se les sabates? O que Puigdemont arriba a les tantes a Girona i enlloc de fer un petó a la seva dona i a les seves filles, posa la rentadora? Què ha de fer Romeva, anar a comprar al súper o pensar com solucionar el problema català?
Però també us dic que, per a que les conselleres Ponsatí, Borràs, Bassa i Serret no hagin d’enllustrar sabates, posar rentadores o anar al súper també necessiten algú quasi bé sempre dones, que facin aquestes feines. Quan les dones deixen de fer les feines que per cultura se’ls han assignat, deixen vacant un lloc de treball (que ningú no remunera). I per a que elles puguin tirar endavant, hi haurà normalment, una altra dona que farà aquelles feines a preus moltes vegades indecents.
Per això, l’economista feminista Mercedes d’Alessadro, doctora en economia i professora de diferents universitats de Nova York, ens diu que el capitalisme té un soci ocult: la dona que realitza els treballs domèstics sense remuneració.
Per a que funcioni el sistema productiu en el que vivim, resulta imprescindible la feina de les dones. I casualment aquesta feina, que hauria d’estar ben dignificada i pagada, està menystinguda i poc remunerada.
I és que tot i que la lluita feminista estigui en efervescència encara li falta molta bullida. Cal dignificar la feina especialment, de qui té cura d’infants i ancians. I no em refereixo només a diners, (que també), sinó a millors prestacions que donarien més llocs de treball i millorarien l’economia.











dissabte, 18 de novembre de 2017

La «huchita» de Leticia Dolera


Leticia Dolera és una actriu i directora de cine feminista i catalana. Dos fantàstiques qualitats.
I com a feminista ha penjat un vídeo explicant què li va passar amb un productor de cine que volia contractar-la per fer una pel·lícula de terror a França. Es va llegir el guió i va trobar que, en una escena, el seu personatge sortia de la dutxa i parlava amb la seva amiga que s’estava depilant. Coses de dones? No! Els homes també es dutxen i molts ja es depilen, però sense parlar amb els amics... A Leticia li va semblar bé mostrar aquesta quotidianitat però, pel text, va semblar-li que no li calia sortir despullada. I com que no li ho havien aclarit, va voler preguntar-ho.
Resposta del productor: ...entén que per a que la gent vagi a veure la pel·lícula, hem d’ensenyar-los alguna cosa que sigui sexy. La jove actriu, amb més senderi que el productor li va respondre que la gent aniria a veure la pel·lícula si era bona; no per ensenyar mitja teta. Va intentar recordar-li que internet és ple de mitges tetes i de tetes senceres.
Però l’home no en va tenir prou i va agafar un bolígraf i, com per acontentar-la, li va dir que si no volia fer un nu frontal... En aquell moment de l’entrevista Leticia va dir que sentia pena d’ella mateixa només d’explicar-ho... i els ulls se li van posar plorosos.
Doncs el masclista, va començar a dibuixar el perfil d’un pit nu de Leticia, i després un maluc... i que entenia que no volgués ensenyar el cul però va proposar-li un primer pla ensenyant, com diu ella, «la huchita». Perquè era necessari ensenyar la seva «huchita».
Leticia estava al·lucinada i va sentir molta vergonya perquè ni el director de la pel·lícula ni la directora de càsting que estaven presents a la reunió no van badar boca. Sobretot per la dona. Un altre cas de dona masclista. Mai seré capaç d’entendre aquestes dones. Millor dit: no vull entendre-les! I què podem fer les dones per a que les mateixes dones no ens ensorrin?
La noia no podia creure’s el que li estava passant: una reunió de feina i un home dibuixant-li el seu pit i la seva «huchita». Quin home més fastigós! I cal pensar que potser ha trobat una altra dona que ensenyi pit i «huchita» per aconseguir una feina.
Leticia, empipada, no va tenir cap altre acudit que dir-li, airada, que el seu cul no era d’aquella manera. Però, sense dubtar, i amb fermesa, els va dir que no i va marxar cap al metro, plorant.
Després, per aconseguir fer entendre què és el feminisme i quanta vexació comporta, va concedir una entrevista i va explicar els fets. Quantes leticies d’aquestes (no de les altres) encara ens fan falta!
I és que no pot pas ser que tantes dones s’hagin empassat la necessitat de sortir nues al costat d’homes ben tapadets... segurament per aconseguir feina i cobrar diners extres. Que els homes, es veu que no han necessitat.




diumenge, 12 de novembre de 2017

Un home i tres gossos


Estava jo tan tranquil·la passejant pel pont de Pedret, transportada a les èpoques de la pedra per creuar rius i amb el sol d’agost rostint-me la pell... quan, de cop, tres gossos esgarrifosos, des de l’altre punta del pont, van començar a córrer cap a mi, com si estiguessin afamats i es volguessin menjar els meus menuts.
Jo, que no sóc dona de gaires valenties (només sé entomar amb una certa dignitat les plantofades emocionals... i només gràcies a la pràctica), i perquè la llei m’acompanya, vaig buscar amb els ulls —més ràpid que ho haurien fet les cames de Usain Bolt—, el possible propietari d’aquella gossada esfereïdora. I vaig afigurar un nucli humà integrat per una dona, dues criatures i un home amb bicicleta.
Amb cortesia, vaig impostar la veu per sol·licitar que lliguessin els gossos. Però tothom ho sap: fins i tot a tocar dels senyals que prohibeixen portar els gossos deslligats, molts ciutadans incívics no les respecten. I normalment tenen la mala bava d’explicar-te la mateixa cantarella: (me la sé de memòria per les infinites vegades que l’he sentida) “no pateixis, que no fa res... només vol jugar...” —Doncs porta’l a un xiquiparc o juga-hi tu! Penso jo, però m’empasso les paraules. Perquè irremeiablement, els amos incívics de gossos mal educats sempre fan tard i les bèsties ja estan llepant-te els pantalons o empastifant-te les mans de baves. I encara que els gossos siguin de mida mitjana, a una persona poruga com jo —perquè de petita un gos... i n’hi ha tants de solts que no ho he pogut superar—, li semblen ciclops!
Altra qüestió és que els gossos necessitin córrer lliures... Aquesta seria una lliçó de veterinari. Jo només faig una demanda de ciutadana passejadora. Potser aquests sàdics gossaires (ho dic tant pel gos com per mi), haurien de sol·licitar als seus ajuntaments la creació d’un gimnàs públic per a les seves mascotes... Perquè, si jo tinc uns drets, les bèsties també els tenen. I si elles els tenen, jo també, no?
El propietari desinhibit encara va tenir els ullals de dir-me que la culpa era meva per tenir por. I no crec que fos del PP... I la dona mirant el forat de la capa d’ozó...
Vaig intentar dir-li que aquella conducta davant de la canalla no era gens apropiada. Per poc em clava els ullalls! I encara va tenir les puces d’insistir en la culpabilitat de la meva por. Llavors, tota la bonhomia que m’havia encomanat aquell magnífic entorn es va encapotar i se’m va escapar que em feia més por ell que els gossos. La canalleta, que alguna cosa va entendre, es va posar a riure...
Hauria pogut ser la dona, la insolent, però va ser ell!

I és que la mala educació és imperdonable i, altament reprovable. I més davant de criatures que encara confien en aquells que els l’han d’ensenyar. 

divendres, 10 de novembre de 2017

Relacions sexuals al PSOE


No m’ho invento, creieu-me! I no cal ser gaire llest per saber que a tots els partits polítics neixen nens amb fluïdesa parlamentària... Home! O dona! Potser la Gabriel i la Reguant encara no s’hi ha posat perquè, estampant samarretes, tenen molta feina i només els queden minuts per un pim-pam. En canvi, la Colau ha aprofitat molt bé el seu pas per l’Ajuntament de Barcelona per engendrar (segurament a casa seva, però com que té el marit a tocar, aneu a saber...) el seu segon xiquet. Són punts de vista! O posicions!
Bé, el cas és que, al títol, no m’he atrevit, per decòrum, a utilitzar la paraulota malsonant que un regidor del PSOE Canario, un tal Zebenzuí Rodríguez (que els de casa seva deurien tenir morenes el dia que el van batejar...) va publicar al seu WhatsApp. I el cas és que el mot esfereïdor no és el problema; la barrabassada és el missatge. En poc més de cinquanta paraules Zebenzuí és capaç de confessar-se autor de dos gravíssims pecatots d’abús de poder. Tan mal vistos a la llum del dia (perquè de nit i d’amagatotis, qui més qui menys s’hi esmerça tant com pot), que els seus companys del PSOE Canario, si poguessin, l’haurien plantat d’espantaocells al cim del Teide. Perquè el mal polític és regidor de l’Ajuntament de San Cristóbal de La Laguna.
Aquí va el missatge: “yo a follar...jejeje...con empleadas que pongo yo y enchufo en el ayuntamiento...”
A l’estil Basté, horripilantissíssim! I a sobre, pretén disculpar-se argüint que era una broma! Amb el mateix estil, súpermegamoltrepulsiu!
Voleu dir que al PSOE Canario hi ha molts homes com aquest? No! Ni molt menys!
Voleu dir que el PSOE Canario és un partit follador? No! Ni molt menys!
Voleu dir que al PSOE Canario hi ha més militants que poden endollar dones per abusar sexualment d’elles? No! Ni molt menys!
Però el Zebenzuí és una empastifada oliosa. A més, l’individu és reincident: una estudiant de Ciències Polítiques de la Complutense també l’ha denunciat per assetjament sexual. I això és només el que hem pogut saber, perquè el que deu haver fet...
Per tant, aquest electricista d’endolls canaris, com a reincident, fent d’espantaocells al Teide, es mereixeria que els voltors, per espantar-lo, l’inhabilitessin d’allò necessari per seguir delinquint, al menys, quant a abusos sexuals.
D’homes bons i dolents, n’hi ha a tots els partits. I de dones, també, però menys (vull dir als partits). Disculpeu-me un atreviment: hi ha partits que sembla que en facin col·lecció ( i potser no em refereixo al PSOE Canario).

I és que en la vida privada, sense delinquir, tothom pot fer el que vulgui, però en la vida pública ningú no pot assemblar-se, ni de lluny, a cap heroi de les novel·les del Marquès de Sade. Qui està al capdavant s’ha d’exigir un expedient immaculat!

dissabte, 21 d’octubre de 2017

S'han acabat les dones mig nues penjades...


Doncs sí, al Regne Unit, aquestes dones ja tenen els dies comptats. A partir de l’u de gener de 2018, les despenjaran.
Qui no està tip i cuit de veure dones amb la meitat d’un tanga entre les cames i mig parrac a cada pit, penjades en panells publicitaris? I, per què no es veuen tants homes amb les pelusses a l’aire i dos minúsculs tapalls arrodonits?
Que no és pas que em vingui de gust veure matolls i protuberàncies masculines arreu... ni pensar-hi! Només era per remarcar, una vegada més, les terribles diferències! Per cert, l’altre dia, veient una sèrie sobre el rei Sol... ell mai no apareixia nu en pantalla i, en canvi, Athénaïs de Montespan, l’amant, sortia més nua (total), que vestida! Per què? Ell sempre trobava un moble o una cadira que li tapava les vergonyes, però ella deuria ser miop i no els ensopegava.
Bé, la qüestió és que aquesta mena d’anuncis han fet més mal que bé. No sols per masclistes —que és un greuge gravíssim proper al delicte—, sinó perquè, si per mala sort, tot mirant-ne un amb una bellesa femenina o masculina, a algú se li presenta un esternut i no pot evitar que els ulls se li obrin tot mirant la seva parella, quina impressió d’infart! No hi ha cap semblança! I llavors ve la decepció i una terrible temptació de baixar del cotxe i emparrar-se al cartell.
Segons l’Autoritat d’Estàndards de la Publicitat (ASA, en les seves sigles angleses), aquests tipus de cartells o els anuncis publicitaris que mostren dones netejant les tapes de vàter pixades i homes sintonitzant els canals de la televisió per trobar les cadenes que emeten pilotes o cotxes o motos o... tot el dia, repercuteixen negativament sobre les persones, l’economia i la societat.
Això, però, no vol significar que anuncis amb dones fregant els plats i homes desembossant l’aigüera s’acabin ad infinitum...
Per a Guy Parker, el director d’ASA, la publicitat és un factor que contribueix a mostrar la desigualtat de gènere però, alhora, pot jugar un paper molt important combatent els prejudicis.
I els homes poden continuar desembossant i les dones fregant... però el Regne Unit, el 2018, prohibirà publicitat que pugui mig insinuar prejudicis de gènere.
I al meu país, espero que, d’aquí a poquíssim, hi hagi una comissió treballant per eradicar aquestes diferències de gènere, no sols a la publicitat, sinó també en tots aquells àmbits que fa tants d’anys que clamen al cel i, el seu director, Déu Totpoderós, encara no ha trobat un moment per solucionar. Vés a saber si la paraula paritat encara no ha entrat en el diccionari celestial...
I és que qualsevol idea, suggeriment, projecte, proposició, intenció, objectiu... que a l’índex encara es recordi de la costella d’Adam, ha de ser foragitat i polvoritzat abans de causar danys irreparables a persones, economies i societats.