Colpidores estadístiques

Colpidores estadístiques

Hola Feministes! Disculpeu que avui no estigui per sarcasmes, però és que la notícia no els permet, és massa trista!

  L’UE va denunciar que 62 milions d’europees han estat víctimes de violència de gènere. Més de 9 milions de dones europees han estat víctimes de violacions. I 1 de cada 3 dones ha rebut durant la seva vida, algun tipus de maltractament. Immensament desolador!

  Ahir, justament, estava dinant amb tres amigues i comentàvem el tema. Era evident que essent quatre, alguna de nosaltres hauria hagut de patir algun tipus de maltractament. Efectivament, una va comentar que el seu pare, quan era joveneta, si algun dia estava més malhumorat del normal, li podia engaltar alguna bufetada, cosa que no feia amb el seu germà. El seu pare era advocat!

  Des que vaig saber la notícia, que no me la puc treure del cap! I cada grupet de dones que veig a passar, que n’hi ha molts: van a conferències, al teatre, a clubs de lectura, a caminar... o senzillament a la cua del forn... penso en aquesta estadística i m’envaeix una esgarrifosa feredat.

  No tinc pas la intenció de defensar cap mal tractador, però malauradament, alguns d’ells tenen perfils de nens poc estimats, amb infanteses dures i amb poca formació. Solen ser individus sense els valors necessaris per viure dignament en una societat respectuosa amb el pròxim. Amb tot, sempre en queden massa que ni aquesta disculpa poden tenir. Són individus conscients i solen abusar de les seves possibilitats i capacitats. Imperdonable!

  Per evitar tornar arribar on som ara, s’ha de començar ensenyant als nens, al més aviat possible, els valors necessaris que els impedeixin, a la llarga, ser capaços de tals atrocitats.

  Però una societat que prioritza la riquesa de una bona part de polítics corruptes, sobre l’atenció als infants, no té cap mena de possibilitat per solucionar aquest problema.

  Gemma Lienas, en el seu llibre Atrapada al mirall, ens proposava una protagonista d’un alt nivell intel·lectual, que es veia obligada per la seva parella a portar sabates del número 37, tot i que calçava un 39, perquè no se li veiés un peu tan gran. Hauria fet lleig! Quina bestiesa de valor, no? Doncs la mateixa escriptora ens explicava, el dia de la presentació, que els seus amics li havien aconsellat que no posés aquesta anècdota perquè la gent no se la creuria. I la gent no se la creia i ella explicava que era veritat. Que la noia li havia confesat que s’hi avenia perquè estimava molt la seva parella i a ell li agradava que ella fes molt de goig! No us pregunteu, per què la noia i l’impresentable de la seva parella, tenien aquest concepte tan erroni de l’amor? Dels mals valors inculcats! L’amor no pot traspassar mai els límits de la dignitat!

  Lienas feia molt bé denunciant aquesta mena de maltractaments tan sibil·lins, que amb prou feines es noten, però que hi són i fan patir moltes dones. Llàstima, vaig pensar jo, que la protagonista no li fes un tracte a la seva parella i li digués que, quan ell es posés uns calçotets dues talles més petites (que li deixessin ben encetada la pell de l’engonal), ella es posaria les sabates petites.

  Un altre aspecte del problema és que l’estadística ens diu que hi ha més dones maltractades als països nòrdics i França. No és veritablement així. El que passa és que en aquestos països no hi ha tanta por a les represàlies per les denuncies. Aquí encara està mal vist que una dona no aguanti tot el que la seva parella es capaç d’infligir-li! Silenciar actituds negatives, siguin maltractaments, mentides, difamacions... no és bo! És un greu error que porta a més problemes. Una dona que aguanta no és una heroïna que demostra ser forta, es covarda. La veritablement valenta és la que s’enfronta amb el problema i evita que el que li passa a ella, li pugui passar a una altra. Callar mai no arregla els problema, al contrari, els fa més grans, encara que hi hagi gent entestada a pensar que el silenci no fa mal de cap al pròxim.

  Els mal tractadors, els difamadors, els mentiders... s’emparen en l’anonimat de les persones que creuen ser més virtuoses no denunciant-los. No és cap virtut silenciar les males actituds, és un horrible vici que causa problemes més greus.

  Si us plau, feministes, sempre que pugueu, ajudeu a qualsevol víctima de qualsevol mal tractador. I mai, mai no digueu allò tan trist del ...”potser s’ho mereixia...” Ningú no es mereix cap maltractament i, menys pel fet d’haver nascut dona.

També la podeu trobar al Nació Solsona

L’economia del país i la pizza Tarradelles

L’economia del país i la pizza Tarradelles

Hola feministes! Aquesta llei de l’avortament, que no sé amb quins tripijocs (i quasi prefereixo no saber-los), tot just fa pocs dies van voler tirar endavant, encara està avortant més atrocitats. Sembla impossible, però sí! Cert és, que amb paraules i estadístiques, es pot jugar molt ... Però un govern demagògic que amb tota impunitat menteix i pretén enganyar, fins i tot als que l’han votat, hauria de dimitir de manera fulminant. I com a càstig, mínim, mínim... què sé jo? Potser els faria pujar al carro de La Cibeles i, a sol i ombra, els hi faria passar un parell de nits d’aquelles de fred madrileny ( que vés a saber... potser cou més que el fred català, perquè ells ho volen tenir tot amb marca the best). O també, com a càstig, se’ls podria posar un parell de dies a remull, com si fossin peixets (peixots) a l’estany del Retiro, (“buen”, entendreu que ho obvií per bones raons).

  Cap d’aquestes bestieses seria més denigrant que pretendre enganyar un país dient que la nova llei de l’avortament, com que naixeran més criatures, “millorarà l’economia espanyola”. Per uns moments, només d’escriure-ho, he tingut por que s’obrís el terra i se m’engolís cap a l’infern!

  Arran d’aquesta polèmica, vaig veure un vídeo on una parella, amb salaris molt baixos, explicaven el seu dolor per haver pres la decisió d’avortar donat que el seu fetus tenia malformacions. Després d’assessorar-se degudament, van ser conscients que, a ells, no els arribaven els diners per poder tenir cura de la criatura amb dignitat. Encara que haguessin buscat una altra feina, posant que l’haguessin trobat, no haurien pogut veure el fill, perquè no els donaria el temps ni per dormir el necessari. I amb molta tristesa, van ser conscients que no es podien permetre el luxe de tenir aquella criatura. Que havien d’avortar i esperar a poder tornar a quedar embarassats i tenir millor sort. I això, sense obviar el trauma que deixa de per vida, la manca de llibertat econòmica per poder prendre una decisió tan terrible.

  Aquestes vides, peperos, no milloren l’economia de cap país i HO SABEN PERFECTAMENT! CÍNICS! DOLENTS!  PERVERSOS!

  I anant de naps a cols, el que sí que milloraria l’economia familiar i acabaria amb tots els problemes d’obesitat femenina, seria menjar cada vespre, per sopar, pizza Tarradelles. Perquè tal i com ho presenta l’anunci, amb un concepte molt erroni de la idea de “bona mare”, només és bona aquella que després de servir la pizza, els mal educats de la seva família ni l’esperen per començar a menjar i, quan ella torna, només en queda un petit triangle que ha de repartir en quatre (per no sentir-se malament). Què malvats poden arribar a ser els publicistes! Quin mal que fan! Quantes errades “garrafals” en pocs segons!

  Un dels missatges que em queda clar és que menjant pizza Tarradelles, totes les mares “bones”, en tres mesos, estan cadavèriques i, en mig any, totes mortes! Senyor Gallardón, així també arreglaríem l’economia del país?

  Si us plau feministes, no compreu més pizza Tarradelles, al menys, mentre facin aquest anunci que atempta la dignitat femenina.

Marhuenda canvia les lleis de la reproducció! Amb el cromosoma X, ja n’hi ha prou!

Marhuenda canvia les lleis de la reproducció! Amb el cromosoma X, ja n’hi ha prou!

Hola feministes! Què fem amb en Paco Marhuenda, quan diu: “hay que enseñar a las mujeres a no quedar embarazadas”!!! Li comencem ensenyant el ma, me, mi, mo, mu...? És que no sap res o només sap el que vol!

  Però alguna cosa sí que la deu entendre perquè de l’edat de les seves tres filles, 21, 18 i 17 anys, podem deduir algunes cosetes. Que potser entre la primera i la segona filla, s’ho va prendre amb una més que justificada calma i, que entre la segona i la tercera, potser es va precipitar una miqueta, no? Tothom té les seves raons per organitzar-se com més li convingui, només faltaria! Però el cas sembla indicar que no va utilitzar la mateixa tècnica per als dos casos. I ara, jo em pregunto:  què li ha ensenyat a la seva muller (que ella no sàpiga), que fa 17 anys que no queda embarassada? Perquè estic convençuda, de la manera que pensa, que no ha tingut la gentilesa de fer-se cap vasectomia.

  Pensant en possibles ensenyances, se m’acuden algunes idees: que si li entra un desaprensiu per la finestra, el calmi amb lliçons de moralitat... que si li vingués una passió arravatadora amb un xicot més formós (que no costaria gens), només el convidés a cafè per no quedar embarassada...?

  Aquest individu tampoc es deu recordar de tot el munt d’adolescents, de famílies desestructurades que, amb poca formació, pocs recursos i sense recolzament familiar, moltes vegades amb una inconsciència total, després d’haver begut el que no caldria, tenen relacions i queden embarassades. A més, hi ha molts altres perfils, malauradament força llastimosos.

  A veure si li puc explicar bé i senzill: en tot embaràs hi prenen part una persona del gènere masculí i una del gènere femení. I tots dos en són responsables. I si s’han equivocat, la culpa va a mitges, no només de la dona. Si hagués dit que s’ha d’intentar reduir els embarassos no desitjats, ja no hauria quedat malament. Suposo que en va quedar expressament i amb ganes, per fastiguejar!

  Però, què podem esperar d’un home que, segons internet (però no ho he pogut contrastar, no fos cas que resultés veritat), en 23 anys d’estudiant va delatar 15.000 alumnes? I que va començar als 5 anys! Que no només delatava pels típics motius “ha copiat” o “ha parlat” sinó que ell tenia altres raons més insòlites:”ha pensat a classe” o “ha raonat a classe”... Vaja, un record guinness de la delació!

  Encara hi ha més cosetes! El 1997 va ser acusat de defensar Javier de la Rosa des de les pàgines de l’ABC. El 1999 va vendre un fons documental, de l’empresa on ell era el titular, a la Universitat Rey Juan Carlos per un valor de 18.5 milions de pessetes. I ell, entre el 1999 i el 2000, va rebre d’un centre d’aquesta universitat, 32 milions de pessetes. També va ser denunciat pel PSOE de Madrid, el 2001 per incompliment de la llei d’incompatibilitats. I suposo que, gràcies a aquest brillant currículum, i altres càrrecs, el 2008 va ser nomenat director del diari La Razón a nivell estatal. Ah! És que també és molt conegut pel seu anticatalanisme!

  Si us plau, feministes, expliqueu bé als vostres fills i filles que tenir una criatura és una responsabilitat molt gran que s’ha de compartir amb la parella. I que la dona no es queda embarassada tota sola o nedant a la piscina!