S'han acabat les dones mig nues penjades...

Doncs sí, al Regne Unit, aquestes dones ja tenen els dies comptats. A partir de l’u de gener de 2018, les despenjaran.

Qui no està tip i cuit de veure dones amb la meitat d’un tanga entre les cames i mig parrac a cada pit, penjades en panells publicitaris? I, per què no es veuen tants homes amb les pelusses a l’aire i dos minúsculs tapalls arrodonits?

Que no és pas que em vingui de gust veure matolls i protuberàncies masculines arreu... ni pensar-hi! Només era per remarcar, una vegada més, les terribles diferències! Per cert, l’altre dia, veient una sèrie sobre el rei Sol... ell mai no apareixia nu en pantalla i, en canvi, Athénaïs de Montespan, l’amant, sortia més nua (total), que vestida! Per què? Ell sempre trobava un moble o una cadira que li tapava les vergonyes, però ella deuria ser miop i no els ensopegava.

Bé, la qüestió és que aquesta mena d’anuncis han fet més mal que bé. No sols per masclistes —que és un greuge gravíssim proper al delicte—, sinó perquè, si per mala sort, tot mirant-ne un amb una bellesa femenina o masculina, a algú se li presenta un esternut i no pot evitar que els ulls se li obrin tot mirant la seva parella, quina impressió d’infart! No hi ha cap semblança! I llavors ve la decepció i una terrible temptació de baixar del cotxe i emparrar-se al cartell.

Segons l’Autoritat d’Estàndards de la Publicitat (ASA, en les seves sigles angleses), aquests tipus de cartells o els anuncis publicitaris que mostren dones netejant les tapes de vàter pixades i homes sintonitzant els canals de la televisió per trobar les cadenes que emeten pilotes o cotxes o motos o... tot el dia, repercuteixen negativament sobre les persones, l’economia i la societat.

Això, però, no vol significar que anuncis amb dones fregant els plats i homes desembossant l’aigüera s’acabin ad infinitum...

Per a Guy Parker, el director d’ASA, la publicitat és un factor que contribueix a mostrar la desigualtat de gènere però, alhora, pot jugar un paper molt important combatent els prejudicis.

I els homes poden continuar desembossant i les dones fregant... però el Regne Unit, el 2018, prohibirà publicitat que pugui mig insinuar prejudicis de gènere.

I al meu país, espero que, d’aquí a poquíssim, hi hagi una comissió treballant per eradicar aquestes diferències de gènere, no sols a la publicitat, sinó també en tots aquells àmbits que fa tants d’anys que clamen al cel i, el seu director, Déu Totpoderós, encara no ha trobat un moment per solucionar. Vés a saber si la paraula paritat encara no ha entrat en el diccionari celestial...

I és que qualsevol idea, suggeriment, projecte, proposició, intenció, objectiu... que a l’índex encara es recordi de la costella d’Adam, ha de ser foragitat i polvoritzat abans de causar danys irreparables a persones, economies i societats.