2017, una merderada masclista

Només ens caldria repassar els titulars d’algunes Simonetes d’enguany: un tenista assetjador sexual, hostesses fent de pitxer bufó, un cul femení per promoure la lectura, dones tractades com cavalls, ...s’hauria de violar a les catalanes, menors de divuit anys culpables de ser violades, 200 violacions al dia a Europa, La Manada... per adonar-nos que tot i els esforços, encara cal molta lluita i moltes lleis.

A aquests titulars hi podem afegir algunes conclusions sobre el tractament de les dones en alguns medis de comunicació. Masclistes, esclar!

Discriminació: el nom de les dones, no importa gens: «7 mujeres y Miguel Bemfica en el jurado español del EuroBest», «la esposa de Lenin y otras tres mujeres de la revolución rusa...», Shakira, la señora de Piqué...»

Els estereotips de pes i talla: Javier Cárdenas, en prime time de televisió pública fa sortir tres noies descalces, amb calces i samarreta...(i no era cap programa d’ortopèdia); Susana Díaz, fent-se la graciosa i pretenent tenir talla per donar consells: «no a la cerveza, sí a los refrescos light»; una foto de Mariah Carey al Mundo amb el titular, «el peso de la decadencia» perquè ha deixat d’estar esquàlida...

Necessitat de parella: «Garbiñe Muguruza, mucho tenis, bonitas piernas, pocos novios» I per què no podia dir que per sort encara no té xicot? «Paula Echevarría alcalnza los 40 más sola que nunca», Millor estar sol que mal acompanyat, oi’

I la bomba de l’any: Harvey Weinstein, productor de cinema, denunciat per assetjament i abús sexual, a més de violacions... el titular de El Español (de Pedro J. Ramírez) deia: «las mujeres que han terminado con la cerrera de Harvey Weinstein» Sort n’hi ha hagut!

Una altra bomba: La Manada. Va donar la sensació que es jutjava la víctima i no els culpables.

Més titulars: «una mujer clava un cuchillo jamonero en la pierna de su novio después que este le pegara varios puñetazos» No hauria de ser al revés? «Su novio le pega varios puñetazos y ella (en defensa propia) le clava cuchillo jamonero» És que l’ordre de l’oració principal té molta importància, sobretot si el que passa a la subordinada, no hauria succeït, de no haver-se produït l’acció de la principal.

I així, fins a una llarga llista. Oi que ja n’hi ha prou, per saber del cert que les dones encara hem de lluitar molt i que les lleis han de protegir les víctimes? I que els homes que encara són masclistes, si no són capaços de reconèixer els drets de les dones, al menys, no es vantin de ser masclistes. I algunes dones, també! Quan ho aprendran, els uns i les altres?

I és que el masclisme encara està massa arrelat i en sobra per tot arreu, especialment als mitjans de la llengua emprada en els titulars anteriors. Que 2018 rebaixi les cotes del masclisme perquè els uns i les altres aprenguin el que pertoca.