Nenes obligades a casar-se

Quina i quanta crueltat! Sembla que el nostre món, tan desenvolupat, tan intel·ligent, tan aparentment democràtic, no hauria de tolerar barbaritats tan inhumanes. Però les acceptem i podem seguir vivint com si això, o les morts dels refugiats o els perversos abusos de poder o... no tinguessin res a veure amb les nostres vides. Cal prendre’n consciència. I enfrontar-s’hi.

Segons un informe de del Banc Mundial i Save the Children, 30.000 noies es veuen obligades a casar-se cada dia. Això vol dir, com explicita l’informe —per fer més patent la gravetat de la situació—, que cada minut, vint noies estan casant-se sense el seu consentiment. I aquesta és la situació d’una noia cada tres segons.

Mentre jo escriuré aquest article, un munt de noies estaran fent veure que accepten un marit que, probablement els fa més que angúnia.

A questa xifra cal afegir-hi que, segons UNICEF, més de 70.000 dones d’arreu del món, van ser casades de nenes. Quina brutalitat! Com hi pot haver pares i mares capaces d’infligir aquesta monstruositat a les seves nenes? Per gana? Ni així! Però també cal compadir-los. Vull imaginar que també passen pena. Però la situació, per més tràgica que sigui, no els allibera de la culpa.

Ni a ells ni a les autoritats pertinents. Aquestes no tenen cap perdó si permeten que dins la seva jurisdicció es cometin delictes tan greus com aquests.

Aquestes nenes queden privades de la seva infantesa, se’ls denega el dret a l’educació, es veuen exposades a embarassos molt prematurs i es veuen privades de llibertat per controlar i decidir sobre les seves vides.

Indignat, el youtuber Caby Persin va decidir fer un experiment a la Times Square de Nova York. Un home de seixanta-cinc anys, vestit hide cerimònia, portava del bracet una núvia de dotze anys. Ell volia fer-los les fotos del casament. La gent no sabia que era una representació i els hi ballava pel cap la qüestió de les nenes obligades a casar-se. Primer, van començar mirant; però poc a poc, van anar increpant durament el vell. L’insultaven. El titllaven de malalt pervers. I ell, només repetia que tenia el permís dels pares. Fins i tot, hi va haver jovent que li prenia la nena dels braços.

A Nova York, la gent enfrontada de manera visual, a una crueltat que saben que existeix però els sembla que no tenen a tocar, es va resistir a acceptar aquesta barbaritat.

Però l’experiència tampoc ha servit per reduir el nombre de nenes casades en contra de la seva voluntat.

Per això, cal difondre i conscienciar molta més gent per poder aspirar a una eradicació

Algú sap si hi ha dones de més de seixanta anys que pretenguin casar-se amb noiets, posem fins i tot una mica més grans?

I és que si la falta d’humanitat no és delicte, hauria de ser-ho. Cal compadir-nos de les nenes obligades a casar-se.